Auctoritas

L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar. Així, el tutor posseïa la auctoritas, que permetia sumar la voluntat del pupil completant de tal manera la seva capacitat.

En Dret romà s'entén per auctoritas una certa legitimació socialment reconeguda, que procedeix d'un saber i que s'atorga a una sèrie de ciutadans. Ostenta la auctoritas aquella personalitat o institució, que té capacitat moral per emetre una opinió qualificada sobre una decisió. Tot i que aquesta decisió no és vinculant legalment, ni pot ser imposada, té un valor d'índole moral molt fort. El terme en realitat no és traduïble, i la paraula catalana "autoritat" no recull el significat complet de la paraula llatina.

El concepte es contraposa al de potestas o poder socialment reconegut.